Des de fa uns mesos estic vivint en una ciutat de la Xina perquè hi treballo en el futbol professional. La major part del temps el passo entre el camp d’entrenament i l’hotel on visc ara mateix. És un lloc bastant neutre com de pas, on molta gent entra i surt cada dia. Però aquests dies he intentat mirar-lo amb una mica més d’atenció com si fos un espai per observar coses que normalment queden bastants amagades.
El passadís de l’hotel és un lloc una mica curiós. Sempre està molt silenciós i sembla que no hi passi res, però al mateix temps és un espai on es creuen persones diferents que van i venen. De vegades només se senten passes, alguna porta que es tanca o l’ascensor que arriba a la planta. És un espai públic però també té una sensació una mica estranya de privacitat. La porta de l’habitació és potser el límit més clar. Quan la tanques entres en un espai més teu, més tranquil i separat del que passa fora. També m’ha cridat l’atenció el tema de l’ascensor ja que funciona amb una targeta i només et deixa anar a la teva planta. És com una frontera invisible. No és una paret ni res molt evident però igualment marca fins on pots arribar. Una altra cosa és el contrast entre dins de l’edifici i el carrer. A dins tot és bastant silenciós i controlat. Quan surts fora en canvi apareixen els sorolls de la ciutat, amb cotxes, gent, llums i moviment.
Un lloc tan normal com es un hotel pot explicar bastantes coses sobre com s’organitzen els espais i com ens movem dins d’ells. Normalment passem per aquests llocs sense pensar-hi massa, però si t’hi fixes una mica veus que estan plens de petits límits i canvis entre espais.
fotografies: https://drive.google.com/drive/folders/1HtKTWvj9BOp4LaPnEA4VdkYrvmjmha8a
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.